Oryza sativa

(arròs; cast. arroz)

L'arròs és probablement un dels cultius més importants del món. Hom calcula que 1.600 milions de persones depenen de l'arròs amb un consum de més de 200 milions de tones cada any. A l'Orient el cultiu ha estat considerat des de fa milers d'anys una part important de la seva cultura. Sens dubte, l'arròs ha estat domesticat originàriament a Àsia, però es desconeix el lloc i el moment exacte. Hom ha proposat la Xina, l'Índia i Indoxina com a llocs probables.

La major diversitat de varietats d'arròs es donen a la regió nord-oriental de l'Índia i al sud-est asiàtic. L'arròs ha estat un aliment important a Àsia ja des de milers d'anys a. de C.; en canvi, no es coneixia a l'antic Egipte ni és citat a la Bíblia. La primera menció del gra a Europa és d'Alexandre el Gran, rei de Macedònia, l'any 320 a. de C. Durant els 300 anys següents el cultiu travessa l'Orient Mitjà i arriba a Egipte.

L'espècie de l'arròs és sovint dividida en tres subespècies, cadascuna de les quals aporta un producte lleugerament diferent: el tipus anomenat indica o arròs de gra llarg, de consistència relativament seca; el tipus sativa o japonica, dit també de gra curt, que quan és bullit esdevé tou i una mica viscós; i la darrera subespècie, anomenada javanica, que es cultiva només a petita escala en zones equatorials d'Indoxina.

La planta de l'arròs pot viure parcialment submergida gràcies a l'especialitzada anatomia de la tija, la qual distribueix l'oxigen a les rels. En camps entollats és perfectament possible el cultiu de forma contínua, sempre que les temperatures siguin favorables. Antigament, el cultiu es preparava en uns germinadors i després es transplantava al camp, procés que requeria molta mà d'obra i que encara es practica en països orientals. Modernament la sembra es realitza directament al mateix camp. De tota manera, el problema de les males herbes ha comportat, en alguns casos, tornar a la pràctica del trasplant.

Dins el gènere Oryza s'inclouen d'altres espècies, algunes de les quals apareixen a l'Àfrica. O. glaberrima fou domesticada a l'oest d'Àfrica, on encara es cultiva. El seu cultiu, però, està sent substituït per O. sativa.